Bach Martorell, C., Martí Llobert, J. (2012). “De terme a mot comú. El paper dels diccionaris”. Terminàlia 5. http://www.raco.cat/index.php/Terminalia/article/view/257903/345151
Aquests mots comuns que provenen de termes passen per l’estatus de neologisme quan comencen a aparèixer en els textos de divulgació i els parlants hi entren en contacte, encara que els termes d’origen estiguin plenament implantats i estabilitzats per als especialistes; i això fa que entrin amb facilitat en el diccionari general.
PARAULES CLAU: desterminologització; neologia; diccionari general; diccionari especialitzat; nivell d’especialització
Els autors d’aquest article científic són Carme Bach Martorell, doctora en Lingüística per la Universitat Pompeu Fabra (2001) i Jaume Martí i Llobert, doctor enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya (1992). Pel que fa a la Dra. Carme Bach, com a membre del projecte APLE, fa recerca sobre el discurs especialitzat. Mentre que el Dr. Jaume Martí, com a membre de la Comissió Lexicogràfica del Col·legi Industrial d’Enginyers Industrials a Catalunya, és coautor del Diccionari del taller mecànic (1991) i del Diccionari de la qualitat (2001); és professor emèrit del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF i, com a membre del grup IULATERM, fa recerca en terminologia i aspectes socials del discurs especialitzat.
La neologia, l’estudi dels mots (o noves accepcions) que s’incorporen a la llengua, té un gran interès tant en l’anàlisi de la terminologia com en la del lèxic comú. D’una banda, els especialistes creen un gran nombre de termes per denominar nous conceptes. Aquests nous mots especialitzats que s’incorporen a la llengua reben la denominació neologismes terminològics, també anomenats neònims. Però, d’altra banda, també anomenem neologismes els termes que, com a conseqüència del discurs divulgatiu, s’incorporen al lèxic comú, adquirint així un valor nou que el diferencia del terme del qual prové. És aquesta la raó per la qual aquests neologismes sorgits d’un terme s’inclouen fàcilment en els diccionaris generals. Aquest fenomen es coneix com desterminologització.
L’objectiu de l’estudi que ens ocupa ha estat saber si en els diccionaris generals es reflecteix aquest fenomen de desterminologització i si els mots comuns s’hi presenten amb un sentit diferent al dels termes que fan servir els especialistes. Per aconseguir aquest objectiu, l’estudi s’ha basat en una comparació entre el tractament dels termes del camp de la lingüística al DIEC2 i el tractament que se’n fa a dos diccionaris especialitzats: el Diccionari de lingüística del TERMCAT −DTermcat− i el Diccionari de lingüística de Manuel Pérez Saldanya −DPS−. Abans d’efectuar-se l’estudi van plantejar-se les hipòtesis següents:
- La primera hipòtesi és que el DIEC2 té menys entrades terminològiques que els diccionaris especialitzats, ja que, com a diccionari general, selecciona principalment els mots que s’adrecen al públic en general.
- En segon lloc, se suposa que les definicions del DIEC són menys especialitzades que les dels diccionaris especialitzats, ja que haurien d’adaptar-se al públic en general, no especialitzat.
Els resultats de l’estudi han demostrat que entre el diccionari general DIEC2 i els dos diccionaris especialitzats escollits no hi ha diferències substancials ni pel que fa al nombre d’entrades terminològiques ni pel que fa al grau d’especialització de les definicions. Així, la hipòtesi que el DIEC2 conté menys entrades terminològiques que els diccionaris especialitzats no es compleix, almenys en els termes del camp de la lingüística, la qual cosa confirma la decisió de l’IEC d’incloure terminologia, sense a penes restriccions, en el seu diccionari general. Pel que fa a les definicions del DIEC2 dels termes del camp de la lingüística, s’ha demostrat que, generalment, són pròpies del llenguatge dels especialistes. Així, podem dir que, gràcies a aquest estudi, sabem que al DIEC2 no es detecten senyals del procés de desterminologització, ja que no es distingeixen diferències entre el tractament que reben els termes als diccionaris especialitzats i els mots comuns que, generats a partir d’aquests termes, han arribat al llenguatge comú del públic no especialista.
Tenint en compte que la nostra formació com terminòlegs va començar fa a penes un parell de mesos, aquest estudi planteja una qüestió que de segur que a molts de nosaltres ens ha amoïnat en algun moment durant aquesta breu presa de contacte amb la Terminologia: la dificultat d’establir, sovint, una línia divisòria ben definida entre terme i mot comú. Aquest estudi ens demostra que, fins i tot per als experts, aquesta no és una qüestió fàcil. Avui dia, l’enorme grau de vivacitat que ha assolit la llengua, juntament amb l’efectivitat dels textos divulgatius en el públic general, ha estimulat considerablement la incorporació de quantitat de termes al llenguatge comú. La nostra curiositat i sensibilitat lingüística ens porten a preguntar-nos si aquests termes han perdut per complet la seva qualitat de mot especialitzat, si només sols ho fan fet parcialment o segons el context d’ús, o si han passat al llenguatge comú amb el mateix o un altre significat. En aquest sentit, l’estudi mostra la importància del paper fixador de les institucions lingüístiques i, amb això, dels diccionaris per tal d’arribar a establir aquesta distinció conceptual entre terme i mot comú.
Els diccionaris són, com ja sabem, el reflex del dinamisme i vivacitat constant de la llengua, per la qual cosa resulten imprescindibles a l’hora de definir fins a quin punt un terme ha adquirit, o no, un nou significat mitjançant el procés de desterminologització. L’estudi efectuat per la Dra. Carme Bach i el Dr. Jaume Martí dóna compte de la dificultat que suposa analitzar aquest procés terminològic –o, més aviat, desterminològic– a partir de les dades aportades pel DIEC2, a causa de l’evident decisió d’aquest diccionari general d’incloure termes sense a penes restriccions i de fer-ho mitjançant definicions no gaire allunyades del grau d’especialització propi dels experts. Això no vol dir, però, que més avant no puguem arribar a conèixer millor aquest procés de desterminologització i els canvis de significat que pot provocar en alguns termes quan aquests són acollits per un públic no especialitzat. En aquest sentit, doncs, el resultat de l’estudi ens dóna motius per, com a futurs especialistes de la llengua –o fins i tot, qui sap, terminòlegs−, a seguir investigant en aquesta línia de treball.
Universitat Pompeu Fabra (Terminologia, curs 2014-2015)
Francesca Cerdà Mollà